El Ple de l’Ajuntament rebutja una moció contra la "violència i la impunitat policial"
En el darrer Ple de l’Ajuntament la Cup va presentar una moció, motivada pels fets de les creus a la platja, en rebuig de la «violència i la impunitat policial». Tot just un mes després de que els 7 grups polítics de l’Ajuntament de Canet de Mar rebaixessin plantejaments per aprovar per unanimitat una moció de condemna pels fets ocorreguts a la platja, en aquesta ocasió, la proposta no ha prosperat, obtenint només 4 vots a favor, 5 en contra i 8 abstencions.
La moció demanava condemnar «totes les agressions violentes que s’han produït des del 8 de setembre contra un moviment democràtic i noviolent», «mostrar solidaritat i donar suport legal a totes les persones del nostre municipi que han estat víctimes de la violència, tant d’agressions per part d’altres o ciutadanes, com per part de l’Estat» i «instar el Parlament a realitzar totes les accions que estiguin al seu abast per denunciar aquests casos de violència davant les institucions internacionals».
El PP, PSC i Som Canet van votar en contra d’aquesta moció. Toni Romero del Partit Popular va lamentar aquesta moció i va apuntar a l’alcaldessa que no hauria de votar a favor ja que demostraria que no és alcaldessa de tots els ciutadans de Canet.
Per part d’Esquerra Republicana, Lluís Llovet va afirmar que la seva formació donava llibertat de vot als seus membres.
La proposta no ha prosperat, obtenint només 4 vots a favor.
Text de la moció:
"MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR (CUP) EN REBUIG A LA VIOLÈNCIA I LA IMPUNITAT POLICIAL
Des d'uns anys ençà els carrers del nostre país han viscut nombroses mobilitzacions populars, de caràcter massiu i exemplar, que s'han caracteritzat, per sobre de tot, pel seu caràcter noviolent. Mobilitzacions de centenars de milers de persones que no han registrat ni el més mínim incident de caràcter violent.
El clima d'absolut respecte democràtic i pacífic a les múltiples opcions polítiques que conviuen a la societat catalana va ser trencat l'1 d'octubre, i els seus prolegòmens, per una actuació judicial i policial que des d'aleshores, ha generat més d'un miler de persones ferides i centenars de persones investigades incloent més de 700 alcaldes del nostre país.
És en aquest context en què hi ha hagut un clar auge d'agressions i d'amenaces contra persones militants o activistes favorables al referèndum o a la república, i fins i tot contra periodistes.
Així com també, s’han documentat desenes d’incidents i agressions als carrers d’arreu dels Països Catalans. Parlem, de quasi una desena de persones que han patit en la seva pròpia pell o en el seu immoble trets amb armes, de desenes de persones agredides físicament a la via pública pel simple fet de lluir un llaç groc a la solapa de la jaqueta, de l’incendi d’un ateneu popular al barri de Sarrià de Barcelona, agressions a periodistes (moltes d’elles vingudes d’altres països), llançament de pedres a domicilis particulars que lluïen estelades o símbols favorables a la democràcia i als presoners polítics, i un llarg i trist etcètera. Només del 8 de setembre a l’11 de desembre, es van registrar 139 agressions físiques, algunes de les quals fins i tot, tenien motivacions de caràcter racista.
«La societat catalana està sent objecte d'una intervenció interessada per part de determinats actors polítics i institucionals, que justifiquen les escenes de violència policial viscudes al nostre país i que han donat la volta al món, i que amaguen i emparen, per activa o per passiva, les agressions violentes que s'han multiplicat els darrers mesos i que, malgrat ser molt minoritàries, correm el perill que segueixin ampliant-se i puguin generar un conflicte molt més important.
L’Estat espanyol, doncs, no sols estar exercint la violència indiscriminada contra la població de Catalunya per uns motius purament ideològics, vulnerant així els drets més fonamentals d’un Estat pretesament democràtic, sinó que també utilitza aquestes mateixos aparells per atorgar impunitat a qui exerceix la violència.
Es va poder veure clarament el passat 29 d’octubre quan set policies espanyols residents en un dels vaixells al Port de Barcelona van agredir físicament a uns cambrers que estaven treballant en un bar, o el passat 9 d’Octubre a València, quan es produïen agressions físiques davant l’atenta mirada i la total passivitat de desenes d’agents de la policia espanyola.
Però també ho estem veient cada dia, quan l’aparell judicial estar obrint processos per “delictes d’odi”, “sedició”, o fins i tot de “terrorisme”, contra persones que no han comès cap tipus de violència. Mentre que cap de les desenes d’accions de violència contra activistes republicans o contra ciutadans que simplement mostraven el seu suport a les víctimes de la repressió han estat processades judicialment, i dels pocs casos comptats que hi han arribat per denúncia de la víctima, han acabat amb sentències que s’han limitat al pagament d’una multa.
Creiem fermament que aquestes expressions de violència que s'han produït són absolutament minoritàries i no són producte en cap cas de cap mena d'enfrontament civil entre partidaris d'una o altra identitat nacional, sinó que són expressions molt minoritàries d'odi, que cal aïllar i respondre des de la societat civil i des de les institucions amb més diàleg, més democràcia i més drets polítics i socials.
Per tots aquests motius la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Condemnar totes les agressions violentes que s’han produït des del 8 de setembre al nostre país contra un moviment democràtic i noviolent.
2.- Mostrar la solidaritat i donar suport legal a totes les persones del nostre municipi que han estat víctimes de la violència, tant d’agressions per part d’altres ciutadans o ciutadanes, com per part de l’Estat espanyol, a través de l’aparell judicial o policial.
3.- Instar el Parlament de Catalunya a realitzar totes les accions que estiguin al seu abast per denunciar tots aquests casos de violència davant de les institucions internacionals, així com el paper que està desenvolupant l’Estat espanyol davant d’aquests fets.
CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR"
raul Garreta
